Amb el cinquè lliurament, el Diplomatari Borja sendinsa en la documentació borgiana conservada més enllà de les nostres fronteres. En aquest cas, als protocols del notari romà Camillo Beneimbene (Archivio di Stato de Roma). Durant més de vint anys, Beneimbene redactà els actes referents als matrimonis de fills i parents del vicecanceller Roderic de Borja, després papa Alexandre VI, entesos com una eina política per a l'expansió i la consolidació del poder dels Borja entre els nobles de València i, sobretot, les dinasties governants d'Itàlia. La importància de la política matrimonial borgiana sillustra no tan sols amb la figura de Lucrècia, sinó amb la connexió entre la unió del fill petit del papa, l'encara poc conegut Jofré, amb Sança de Nàpols i la resolució de l'incident diplomàtic sobre els territoris d'Anguillara i Cerveteri, veritable banc de proves de la intervenció de les potències estrangeres en la lluita pel control d'Itàlia. La subtilitat jurídica del notari Beneimbene devia ajudar més d'un cop a resoldre punts conflictius o justificar canvis de rumb causats per les motivacions polítiques del papa.