Aquest treball tracta dels resultats de la desamortització general, coneguda també per Desamortització de Madoz, nom del ministre d’Hisenda que la impulsà, a la província de Castelló. Demarcació territorial creada arran de la divisió administrativa efectuada per Javier de Burgos l’any 1833. Eclesiàsticament
la Plana, els Ports, l’Alt Maestrat, el Baix Maestrat i l’Alcalatén formaven part de la diòcesi de Tortosa, excepte els municipis següents: Olocau del Rey (els Ports), que pertanyia a l’arquebisbat de Saragossa, i el de Betxí (la Plana Baixa), que formava part del bisbat de Terol; la comarca de l’Alt Millars constituïa un enclavament de l’arxidiòcesi valentina, si bé alguns municipis formaven part de les diòcesis veïnes –Fanzara de Tortosa i Montán, Fuente de la Reina i Villanueva de Viver de Segorbe–, i l’Alt Palància pertanyia al bisbat de Segorbe.
La població, durant el període estudiat, tingué un creixement constant, però no generalitzat a tot el territori, atès que una bona part dels municipis de les comarques de l’Alt Millars i l’Alt Palància experimentaren una apreciable disminució.