Logotipo librería Marcial Pons
La Casa del Poble i el moviment obrer a Mallorca (1900-1936)

La Casa del Poble i el moviment obrer a Mallorca (1900-1936)

  • ISBN: 9788416554508
  • Editorial: Lleonard Muntaner Editor
  • Lugar de la edición: Palma de Mallorca. España
  • Colección: L'Arjau
  • Encuadernación: Rústica
  • Medidas: 24 cm
  • Nº Pág.: 222
  • Idiomas: Catalán

Papel: Rústica
31,24 €
Stock en librerías. Envío en 24/48 horas

Resumen

Les pàgines següents reuneixen la pràctica totalitat de les ponències presentades amb motiu de les Primeres Jornades sobre Història del Moviment Obrer a Mallorca. La Casa del Poble de Palma, que es dugueren a terme els dies 21 i 22 de novembre del 2014. La trobada fou organitzada conjuntament per l’Ateneu Pere Mascaró, la Fundació Emili Darder, la UGT, Comissions Obreres, Memòria de Mallorca i la Fundació d’Investigacions Marxistes i tingué el suport del Departament de Ciències Històriques i Teoria de les Arts de la Universitat de les Illes Balears. Aprofitant el norantè aniversari de la inauguració del local principal del qual va disposar la Casa del Poble de Palma —l’inaugurat el gener de 1924 a l’actual carrer de la reina Maria Cristi­na—, hom volgué reflexionar sobre la incidència històrica d’aquesta institució, però també sobre les peripècies que va experimentar el conjunt del moviment obrer a Mallorca durant el primer terç del segle xx.

Encara que a l’Estat espanyol la denominació Casa del Poble la usaren corrents polítics diversos com els anarquistes, els republicans d’esquerra i els radicals, foren les organitzacions obreres de l’entorn socialista les principals impulsores dels projectes d’articulació societària, recreativa i cultural en locals específics batejats amb aquest terme. Tot i que presentaven uns antecedents llu­nyans, que es podrien remuntar a les propostes arquitectòniques plantejades pel socialisme utòpic, el model de referència internacional el va constituir, sens dubte, l’esplèndida Nova Casa del Poble de Brus­sel·les, construïda entre 1896 i 1899. En aquest sentit, cal no oblidar que el moviment obrer belga va exercir entre el final del segle xix i el començament del xx una poderosa influència sobre el socialisme espanyol, particularment pel que fa a les iniciatives culturals i educatives i al desplegament del cooperativisme. D’aquesta manera, malgrat el limitat interès de l’obrerisme espanyol per les manifestacions arquitectòniques i artístiques en general, al començament del segle xx sorgiren les primeres cases del poble i aviat s’estengueren per tot el territori. [Continua a la contracoberta]

No hi ha dubte que, durant el període 1900-1936, les cases del poble esdevingueren l’espai de referència per excel·lència de la sociabilitat obrera i de la construcció de la consciència col·lectiva de la classe treballadora. Les seves dimensions simbòliques foren aviat percebudes tant pels mateixos militants obrers com pels seus enemics. No debades, la seva destrucció esdevingué un objectiu central dels alçats contra la legalitat republicana el juliol del 1936. Cal recordar que el cop d’estat contra el govern del Front Popular fou entès des d’un bon començament com una veritable operació quirúrgica destinada a extirpar el moviment obrer i les organitzacions polítiques d’esquerres del cos polític espanyol. No sembla ca­sua­litat, per tant, que, amb la victòria franquista, s’encetàs un sistemàtic procés d’anihilament del patrimoni moral i econòmic que representaven les cases del poble, i que, en conseqüència, fossin confiscades, enderrocades i privatitzades amb un seguit d’accions que s’estengueren fins a la mort del dictador. (De la presentació de David Ginard i Féron).

Presentació de David Ginard i Féron.

Resumen

Utilizamos cookies propias y de terceros para mejorar nuestros servicios y facilitar la navegación. Si continúa navegando consideramos que acepta su uso.

aceptar más información