Guerra i quotidianitat militar a la Catalunya del canvi dinàstic (1705-1714) és un estudi que persegueix dos objectius principals. Primerament, reconstruir les etapes evolutives del conflicte que va sobrevenir al front català com a consequ?ència de la disputa successòria espanyola. Fins a l’actualitat, la historiografia no comptava amb treballs d’aquestes característiques. Les prioritats per abordar els primers decennis del segle XVIII s’han focalitzat en altres aspectes: el teixit socioeconòmic del territori, la conjuntura política i els diversos posicionaments entre les institucions catalanes, la repressió que va existir a partir de la Junta de Braços (juliol de 1713), l’exili, la implementació del nou ordenament borbònic, entre altres. El segon objectiu passa per caracteritzar la societat militar que participa a la guerra de Successió (i els elements que hi interactuen) per conèixer els seus condicionants vitals en ple front de lluita (quotidianitat militar). Per abordar el primer aspecte, l’estudi segueix un fil cronològic que transcorre des de la mort de Carles II (novembre de 1700) fins la caiguda de Barcelona i les illes d’Eivissa i Mallorca (1714- 1715). En aquesta part es descriuen els principals fets politicomilitars mitjançant el contrast de documentació arxivística primària de grans arxius estatals (Madrid, Londres, Lisboa) i altres estudis i cròniques ja publicats. Això permet aportar dades noves sobre els setges de Barcelona de 1705, 1706 i 1713-14, el setge de Lleida de 1707, el setge de Cardona de 1711, així com d’altres moments rellevants. Seguint encara amb aquesta metodologia de treball, el segon bloc de la tesi doctoral es vertebra mitjançant un eix temàtic. Aquesta part aborda el perfil sociològic dels combatents, tant dels homes que practicaven la guerra regular (exèrcits convencionals), com dels que ho feien a través de la mobilització auxiliar (miquelets, voluntaris, sometents i coroneles). A continuació es dóna resposta a la manera com els militars duien a terme la guerra al front català, estudiant el tipus de manutenció alimentària i monetària rebudes, així com l’equipament i la sanitat existent. Finalment, s’acoten les repercussions d’exercir a la milícia, doncs la documentació mostra traces d’un modus vivendi miserable com a consequ?ència de les insuficiències logístiques militars (malaltia, deserció, empresonament, mort). Els resultats obtinguts mostren com més enllà de les resolucions derivades dels tractats de pau de 1713-1714, existeix un conflicte que afecta molt severament el territori català i la seva població civil, així com els combatents que participen a la disputa. Com en altres moments de la història, la guerra s’inicia amb alts graus de politització i interessos socioeconòmics; a la fi, acaba esdevenint una qu?estió de pura supervivència que afecta a totes les esferes de la societat. Aquest dinàmica es deriva del tipus de conflicte practicat a l’Antic Règim, on predomina una guerra basada en el desgast tant econòmic com humà.