Remigio Vicedo Sanfelipe és un personatge bastant ignorat pels alcoians. Potser la majoria dels seus païsans el coneguen solament per una de les activitats que va desenvolupar, degut al carrer que el municipi li va dedicar ja fa un bon grapat d#anys, «Cronista Vicedo», però sense més connotacions ni contingut. Pocs són els que estan assabentats de què va ocupar un lloc destacat en la història cultural del municipi en les primeres dècades del segle XX: va ser editor d#una revista de caràcter històric, titolada El Archivo de Alcoy, que es va publicar entre els anys 1919 i 1924; que al caliu d#aquesta publicació va escriure una inacabada Historia de Alcoy y su región, de quasi mil pàgines, que es va quedar en l#antiguitat; que va dur a terme el 1925 una enciclopèdica Guía de Alcoy; que fou autor d#una bona quantitat d#articles i treballs de temàtica local; i que va ser «correspondiente» de la Real Academia de la Historia. Per altre costat, i aquest és un valor afegit a la trajectòria vital de don Remigio, la seua biografia conté tots els ingredients que la singularitat de la història d#Alcoi pot presentar a una història social del País Valencià. Fill d#emigrants arribats a Alcoi buscant un lloc de treball en la consolidada i pròspera indústria, solament va poder sortir-se#n de l#ambient humil familiar ingressant en el Seminari de València i ordenant-se de prevere. Posteriorment va rebre el nomenament de cronista-arxiver del municipi, càrrec que li permetrà desenvolupar la major part de la tasca cultural esmentada. Aquestes circumstàncies afavoriran que vaja adquirint prestigi social en els diferents ambients de la localitat tot i que, fruit de les convulsions polítiques i socials del període de la guerra civil, es convertirà en víctima de la intolerància d#aquell període al ser detés i trobat poc més tard mort per arma de foc.