Eixamplar l’autogovern
20 anys de l’Estatut d’autonomia de Catalunya de 2006
- ISBN: 9791388286438
- Editorial: Marcial Pons, Ediciones Jurídicas y Sociales
- Fecha de la edición: 2026
- Lugar de la edición: Madrid. España
- Encuadernación: Rústica
- Medidas: 21 cm
- Nº Pág.: 150
- Idiomas: Catalán
Els professors Ridao i Bayona han consagrat la seva trajectòria acadèmica i professional a l’estudi de l’autogovern de Catalunya. Ambdós van tenir intervenció en l’elaboració i el desenllaç de l’Estatut de 2006.
Amb motiu de complir-se vint anys de la seva aprovació, els autors analitzen en aquesta obra, en primer lloc, les conseqüències del fet que la STC 31/2010 no només hagués alterat el text estatutari i barrat el pas a la transformació de l’Estat de les autonomies, sinó també el fet que això obrís la porta a estratègies polítiques i jurídiques absents durant l’etapa de l’autonomia política com la celebració d’una consulta sobre el futur polític del Principat. I, en segon lloc, examinem el fet que la lectura de baix relleu autonomista de l’Estatut hagués afavorit a la llarga una creixent administrativització de l’autogovern, accentuada amb les crisis financera i sanitària de la Covid. Amb tot, els autors sostenen que la Norma institucional bàsica de Catalunya consent encara un cert marge d’aplicació, atès que algunes parts es van mantenir intactes i d’altres que es van veure molt afectades poden adquirir nou vigor si el TC modifica la seva doctrina, en un context en què no només ha canviat la seva configuració, sinó que sembla haver exhaurit el seu periple interpretatiu sobre la Constitució territorial. A partir d’aquí, l’obra identifica i sistematitza els aspectes que permeten una aplicació directa o atresoren un potencial desplegament normatiu.
I L’AUTONOMIA POLÍTICA DE CATALUNYA FINS AL DESENLLAÇ DE L’ESTATUT DE 2006 I LES ESTRATÈGIES DE MILLORA DE L’AUTOGOVERN
1. BREU EXCURSIÓ PER LA TRAJECTÒRIA DEL CATALANISME POLÍTIC FINS A LA CONSTITUCIÓ DE 1978
2. L’INICI DEL PROCÉS CONSTITUENT I EL MODEL D’ORGANITZACIÓ TERRITORIAL DE L’ESTAT DISSENYAT PER LA CONSTITUCIÓ ESPANYOLA DE 1978
3. L’ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA DE 1979 I EL SEU DESENVOLUPAMENT FINS A LA SEVA REFORMA EL 2006
4. LES INICIATIVES I ELS TREBALLS PARLAMENTARIS PRELIMINARS ORIENTATS A LA MILLORA DE L’AUTOGOVERN I A UNA EVENTUAL REFORMA ESTATUTÀRIA
5. ELS TREBALLS PER A L’ELABORACIÓ I L’APROVACIÓ D’UN «NOU ESTATUT»
6. L’OPORTUNITAT I EL CONTINGUT DE LES SENTÈNCIES SOBRE L’ESTATUT DICTADES PER UN TRIBUNAL CONSTITUCIONAL QUE RECONFIGURA LA CONSTITUCIÓ TERRITORIAL
7. ELS ASPECTES SUBSTANTIUS DE LA SENTÈNCIA: LA DEGRADACIÓ DEL VALOR NORMATIU DE L’ESTATUT I LA DISMINUCIÓ DE LES ASPIRACIONS DE MILLORA DE L’AUTOGOVERN
8. EL DRET A DECIDIR COM A RESPOSTA POLÍTICA I SOCIAL A LA SENTÈNCIA ADVERSA SOBRE L’ESTATUT
9. LA LLEI DE REFERÈNDUM I LA DECLARACIÓ D’INDEPENDÈNCIA, LA RESPOSTA COERCITIVA DE L’ESTAT I LA PROPOSTA D’UNA CONSULTA ACORDADA
10. LES ESTRATÈGIES DE MILLORA DE L’AUTOGOVERN POST-PROCÉS: DE LA RESPOSTA PUNITIVA DE L’ESTAT A L’INICI D’UNA NOVA ETAPA CARACTERITZADA PER UN «DISSENS DIALOGAT»
11. ELS OBJECTIUS A CURT I MIG TERMINI: UN FINANÇAMENT JUST I UNA CONSULTA ACORDADA
II ELS ASPECTES DE L’ESTATUT POTENCIALMENT DESPLEGABLES
1. LA SENTÈNCIA DE L'ESTATUT PERMET UN CERT MARGE D'APLICACIÓ: EL TC POT MODIFICAR LA SEVA DOCTRINA, HI HA MARGE PER DES¬ENVOLUPAR LES COMPETÈNCIES I FER-NE UN TRACTAMENT ASIMÈTRIC
2. ELS ASPECTES RELATIUS A LA IDENTITAT COMUNITÀRIA
3. ELS DRETS HISTÒRICS
3.1. Els drets històrics i l’organització territorial i el govern local
3.2. Els drets històrics i la seva projecció sobre el dret civil, la cultura, la llengua o l’àmbit educatiu
4. ELS SÍMBOLS, LES PRECEDÈNCIES I L’ORDRE PROTOCOL·LARI
4.1. Els símbols
4.2. La bandera
4.3. Les precedències i l’ordre protocol·lari
4.4. La comunicació i cooperació amb les altres comunitats i els altres territoris que comparteixen patrimoni lingüístic i vincles històrics i culturals amb Catalunya
5. ELS DRETS ESTATUTARIS
5.1. La vigència dels drets estatutaris
5.2. La regulació directa dels drets i la seva invocació legal en reforç de les competències de la Generalitat
5.3. Possibles iniciatives legislatives de reforma de lleis estatals per a afavorir la presència de totes les llengües oficials a les institucions de l’Estat
5.4. El reforçament de la garantia dels drets estatutaris: la reforma de la LOPJ i la creació d’una sala de garantia dels drets estatutaris
5.5. La Carta dels drets i els deures dels ciutadans de Catalunya
6. EL DESPLEGAMENT DEL SISTEMA INSTITUCIONAL DE LA GENERALITAT
6.1. La llei electoral
6.2. Les incompatibilitats
6.3. L’estatut dels ex-presidents
6.4. La iniciativa legislativa popular
6.5. La designació de senadors en representació de la Generalitat
7. EL PODER JUDICIAL A CATALUNYA
7.1. Les competències de la Generalitat sobre l’Administració de justícia
7.2. El Consell de Justícia de Catalunya
7.3. Consideracions finals
8. LES COMPETÈNCIES DE LA GENERALITAT
8.1. El desplegament de les matèries competencials contingudes a l’Estatut
9. LES RELACIONS INSTITUCIONALS AMB L’ESTAT I LA UE
9.1. La participació de la Generalitat en institucions i en procediments de presa de decisions estatals
REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES
ELS AUTORS
