Aquest llibre pretén fer un balanç, des d'una perspectiva essencialment jurídica, de l'Estatu d'autonomia de Catalunya de 1979, i al mateix temps vol ser un homenatge, just en el moment en què se n'està tramitant la reforma, a un text normatiu que ha tingut per a Catalunya una trascendèncioa política i jurídica díficil d'exagerar. L'Estatut, juntament amb la Constitució de 1978, va permetre recuperar les institucions d'autogovern de Catalunya i ha superat, a més, una de les proves més complicades a què se sotmeten tots els textos que tenen un contingut materialment constitucional: el perill de no ser aplicats a la pràctica. Tanmateix, la interpretació i l'aplicació que s'han anat fent al llarg d'aquests anys d'alguns dels preceptes estatutaris -per part, sobretot, del legislador estatal-no han estat, ni de bon tros, les més favorables a les aspiracions d'autogovern de Catalunya. En rigor, moltes de les insuficiències polítiques que avui presenta l'Estatut de 1979 no deriven tant del seu contingut literal com de la interpretació que se n'ha fet. El llibre que presentem aporta les claus fonamentals per entrendre en profunditat el que ha representat l'Estatut de 1979 al llarg de cinc lustres de vigència i per què resulta avui necessària la seva reforma.