Aquest llibre analitza les relacions entre política i llengua a la Catalunya del segle XVII, molt especialment en les dècades a l’entorn de la Guerra dels Segadors. A la primera part s’examina la connexió entre el poder, la nació i la llengua: s’hi reconstrueix el debat generat sobre aquest tema en les quatre darreres dècades i es presta atenció a les repercussions lingüístiques del procés creador de l’Estat modern espanyol. A diferència dels historiadors de la llengua i de la literatura, que fonamentalment han focalitzat l’anàlisi en els comportaments lingüístics, aquí s’aborden les directrius, les accions i els instruments que, encara que no tinguessin pròpiament una naturalesa lingüística, varen tenir repercussions en el terreny de la llengua. La segona part del llibre està dedicada a una figura concreta i força rellevant: Alexandre Ros i Gomar, qui per la seva intervenció en la «batalla de les llengües» (català-castellà) i en la «guerra de papers» ideològica i propagandística de la Guerra dels Segadors, així com també per una trajectòria política ben intensa, resulta un cas interessant per a l’anàlisi de les interrelacions entre el poder, la nació i la llengua en la monarquia espanyola i a la Catalunya del segle XVII.