Ramon Muntaner (1265-1336), guerrer i cronista que va servir diversos sobirans del casal de Barcelona, nascut a Peralada i ciutadà de València, fou un testimoni privilegiat dels fets esdevinguts a la Corona d’Aragó del seu temps. A la seva Crònica, sens dubte un dels exponents més notables de la historiografia europea medieval, va narrar les grans fites de l’expansió catalanoaragonesa entre els segles XIII i XIV, com ara les conquistes de Mallorca, València, Sicília i Sardenya o l’expedició de la Companyia Catalana a Bizanci. El relat de totes aquestes campanyes se’ns ofereix des d’un prisma marcadament providencialista: Muntaner veu sempre la mà divina rere els èxits militars i polítics dels prínceps del casal de Barcelona. D’altra banda, a més del valor com a document històric, la Crònica posseeix també un destacadíssim valor literari. Muntaner, a qui Josep Pla va definir com «un empordanès xerraire i mentider», s’agrada de recontar les seves històries, i ho fa amb una prosa àgil i vivaç, farcida de dites i expressions populars, però que beu igualment de les fórmules i els motius presents en les cançons de gesta i els romans d’aventures. El treball que hom té a les mans presenta una edició filològica del pròleg i els primers cent quaranta-sis capítols del text muntanerià, que comprenen els regnats de Jaume I el Conqueridor i Pere II el Gran i fan poc més o menys la meitat de tota la Crònica. L’edició, que incorpora un aparat ben copiós de notes de tipus històric, cultural, lingüístic i estilístic, a més de nombroses imatges procedents de manuscrits medievals i fotografies de llocs, edificis i objectes esmentats per Muntaner, s’acompanya, encara, d’un estudi introductori que analitza algunes de les claus literàries i historiogràfiques dels capítols esmentats.