En la primera Llei d'ordenació territorial de 1987 ja era present l'objectiu de preservar el territori i els recursos naturals per a un desenvolupament equilibrat. Dissortadament, el desenvolupament socioeconòmic de les societats mallorquína, menorquina i pitiüsa va ser molt més accelerat que el desenvolupament legislatiu: haguérem d'esperar la Llei 6/1999, de Directrius d'ordenació territorial, per desplegar els instruments que es preveuen en la Llei d'ordenació territorial (LOT). L'anterior LOT i l'actual, de 21 de desembre de 2000, objecte dels comentaris d'aquest llibre, són la base i l'origen de tot l'edifici normatiu territorial i també de l'organització autonomico-administrativa en aquesta materia. Amb la LOT han estat possibles les Directrius territorials, els plans directors sectorials i el Pla Territorial de Mallorca; tots, eines fonamentals per ordenar i preservar la nostra terra. A la vegada, la LOT posa les bases de l'organització administrativo-territorial, en enfortir els consells insulars i les competències dels seus òrgans. Els autors dels comentaris, a pesar de la joventut, són prou continguts dins el món docent i institucional. Així mateix, com és sabut, el catedràtic de Dret Administratiu senoy Avel.lí Blasco i Esteve, és una autoritat en la doctrina administrativa i especialment sensible a l'ordenació territorial i a l'urbanisme.