La història del sindicalisme europeu està plena de personatges molt importants; però el cas italià crida particularment l'atenció. Noms com els d'Osvaldo Gnocchi-Viani, fundador de les Camere del Lavoro ara ja fa un segle, o, molt, posteriorment, els de Giuseppe Di Vittorio i Luciano Lama, ja són a l'imaginari històric dels treballadors i del poble italià. En aquesta llista cal situar Bruno Trentin, possiblement el sindicalista europeu més fascinant dels últims cinquanta anys. Aquest llibre pretén ser una contribució perquè el gran públic català tingui una referència cabdal del pensament d'aquest personatge, que al llarg de la seva activitat va ocupar responsabilitat molt diferents, tant en la seva vida social italiana com en l'europea. Per això hem elaborat una antologia del que, ens últims temps, ha escrit el nostre autor, ara a punt de fer els vuitanta anys d'edat. Certament és ja una edat respectable, i en el cas de Bruno Trentin segueix caracteritzant-se per una gran activitat pública. La primera advertència als nostres lectors és: no us fieu quan Trentin diu als joves, en un col.loqui aquí publicat, que ell és un vell, un vecchio, perquè encara està en la línia més directament relacionada amb els problemes de la gent de carn i ossos, molt especialment dels joves, als que es refereix constantment en els treballs que figuren en aquesta publicació.